Valors

Aquesta setmana, aprofitant que ha sigut el dia de la Pau, hem parlat una mica de l’empatia, el companyerisme, el respecte i la valentia, entre d’altres valors. Aquí us deixem una cançó del Langui que ens ha agradat molt: “Se buscan valientes”.

Dia de la No-violència i la Pau

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.

Avui per commemorar aquest  dia tan especial i important dins del calendari, al Cicle Mitjà, hem fet una sèrie d’activitats (cliqueu les imatges).

 

La Garrotxa: els volcans i la fageda

En aquesta sortida vam visitar dos indrets ben diferenciats: el volcà Santa Margarida i la Fageda d’en Jordà.

Al Santa Margarida vam treballar els volcans, partint dels coneixements generals sobre les diferents zones volcàniques de la Terra i concretant-nos en les característiques dels volcans de la Garrotxa. Tot pujant el con vam observar diferents materials volcànics i vam aprofitar el bosc que cobreix la zona per treballar el bosc mediterrani.

A la Fageda vam treballar l’excepcionalitat d’un bosc de faigs en la nostra latitud, aturant-nos a reconèixer els faigs i el seu sotabosc.

Va ser un dia molt i molt interessant i ens ho vam passar súper bé! Aquí us deixem totes les fotos que vam fer perquè les pugueu gaudir (cliqueu a la imatge).

Saltem a gomes

Saltar a les gomes és un joc de saltar que consisteix en, per torns, fer saltirons per sobre unes gomes al ritme d’una cançó i amb diferents nivells de dificultat.

Per jugar-hi només cal una goma elàstica d’uns quants metres de llarg a la que se li uneixen els extrems amb un nus.

El nombre de participants és il·limitat, hi pot jugar tanta gent com es vulgui. Ara bé, es recomana que siguin un mínim de tres persones (dues per subjectar la goma entre les cames i una per saltar). En el cas de que només hi hagi un ó dos participants, el que es pot fer es col·locar cadires que subjectin la goma entre les potes.
Els dos jugadors que subjecten la goma, en primer lloc se la col·loquen entre les cames (obertes) a l’alçada dels turmells. A mida que avança el joc i tots els jugadors han saltat amb les gomes en aquesta alçada, s’apugen fins als genolls, malucs, cintura, pit, coll i el cap (la goma agafada amb les mans a l’alçada del front). Per posar més dificultat, a la primera posició (turmells) els jugadors que salten no poden tocar la goma.

Els jugadors que salten comencen a jugar fent una sèrie de passos, a dreta i esquerra, per sobre les gomes al ritme d’una cançó que canten entre tots.
Un cop un jugador ha completat el seu torn sense equivocar-se, passa a saltar el següent jugador i així successivament fins que tothom ha saltat i s’apuja l’alçada de la goma.
Els moviments del jugador que salta consisteixen en posar i treure un o els dos peus dins l’espai delimitat per les gomes, saltar de manera que la goma quedi lligada a un turmell i tornar-la a deslligar… tot depèn de l’habilitat del jugador i dels moviments que marqui la cançó amb la que es jugui. S’ha d’intentar que la goma no s’emboliqui en excés (perquè els nusos són difícils de desfer).
Si el jugador que salta s’equivoca, perd el seu torn i passa a substituir a un dels jugadors que subjecten la goma.

Pensant en els altres

A valors hem vist un documental molt interessant sobre un mestre, Toshiro Kanamori, i una classe de quart del Japó. La veritat és que ens ha fet pensar molt sobre alguns aspectes i se’ns han remogut un munt d’emocions i sentiments.

I per si el voleu ensenyar a casa i/o li voleu donar un altre cop d’ull per fer la vostra reflexió, aquí us el deixem.

I recordeu, aquests alumnes han aprés que pensar en els altres els fa ser més feliços.

“Els lligams d’amistat es creen pensant en els altres”

 

Castanyada 2016

Per celebrar la castanyada d’aquest any hem fet diferents activitats.

Al matí, hem fet la ja tradicional gimcana de la tardor al pati i després un taller de cuina molt especial: eriçons amb fruites de la tardor. Per cert, ens han quedat genials! Som tots i totes uns grans xefs!

A la tarda hem explicat històries amb una mica de misteri i els de 6è han passat per les classes a fer el “Trick or treat”.

Per acabar hem baixat al pati i gràcies als papes i les mames hem pogut menjar unes castanyes torradetes boníssimes. Gràcies!

Aquí us deixem una petita mostra (cliqueu a les imatges)

Sigues feliç, tens molt a donar

Una pregunta constant entre els que ens dediquem a educar, ja siguem pares o educadors, està relacionada amb l’objectiu últim de l’educació. Els teòrics i experts de l’àmbit de la pedagogia estan posicionats de forma unànime en l’afirmació que una educació que prepari el nen o el jove per viure en societat, ha de potenciar les habilitats i capacitats, més enllà del concepte tradicional d’educar basat en l’adquisició de coneixements.

L’aprenentatge és un procés d’adequació al medi, a un entorn que cada vegada és més competitiu i en el qual una correcta educació de les emocions és essencial. La felicitat forma part de l’anomenada educació emocional, més enllà de ser un sentiment, un concepte abstracte i possiblement difícil de definir… és un paràmetre de la nostra salut emocional, del correcte equilibri entre les emocions positives i negatives, entre aquells aspectes de la nostra vida que podem controlar directament i aquells que no.

Una cosa que tots els éssers humans tenim en comú és que cada un de nosaltres vol ser feliç. Ser agraït, valorar allò que podem aportar als altres i que els altres ens poden aportar a nosaltres, ens ajuda a sentir-nos feliços.

Per tant, és recomanable educar per a la felicitat en la infància i en l’adolescència, etapes clau en el desenvolupament de la personalitat.

Nosaltres, aquest curs, apostem per educar les emocions dels nostres i les nostres alumnes a través del treball d’aquest lema.

Aquí us deixem una cançó que ja s’ha convertit en tot un èxit a la classe i que ens encanta!

3,2,1… Comencem!

Hola! Ja s’han acabat les vacances i esperem que hagueu descansat molt i que hagueu gaudit d’allò més. Ara ens toca compartir nous reptes, treballar i aprendre un munt.

Nosaltres en tenim moltes ganes i vosaltres?

Us deixem aquesta cançó per començar el curs amb bon peu i perquè us ajudi a llevar-vos de bon matí.